Afiliat a la Unión Liberal, participà en la revolució del 1868. Ministre de finances (1872, 1874, 1881-83 i 1885-86); fou partidari de sanejar a ultrança l’economia estatal: convertí el deute exterior en deute perpetu al 4%. Intentà de prescindir d’imposts antiquats (sobre la sal, ponts, barques, etc) i d’augmentar-los en el ram industrial, cosa que provocà sorolloses protestes a Barcelona (1882). Dimití arran de l’oposició al seu projecte de vendre els boscs públics. El 1885 organitzà les economies de les províncies i la Inspección General de Hacienda; els intents, per part seva, d’equilibrar el pressupost suprimint les caixes especials d’alguns ministeris l’obligaren a abandonar el govern.