Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza (Aragó) i fou obrer metal·lúrgic. Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté. Arrestat pel general Segismundo Casado López (1939), s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco.
Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans. Indultat, tornà a l’Estat espanyol, on es reincorporà a la seva professió d’obrer metal·lúrgic a l’empresa Perkins Hispània i fou elegit representant dels treballadors. S’uní a les Comissions Obreres des dels seus inicis i esdevingué el líder més prominent de l’antifranquisme obrerista. Entre el 1967 i el 1976 sofrí llargs períodes d’empresonament.
Finalment ja alliberat amb el restabliment de la democràcia, el 1976 fou elegit secretari general de Comissions Obreres, càrrec que revalidà fins al 1987, any en què, substituït per Antonio Gutiérrez, n’esdevingué president. Membre del comitè executiu del PCE, en fou diputat al Congrés del 1977 al 1981, quan dimití el càrrec per l’oposició a la reforma laboral aprovada amb el suport del partit. El 1996, les lluites internes de CCOO determinaren la seva destitució de la presidència.
Publicà Charlas en la prisión (1974) i les memòries Confieso que he luchado (1990). Rebé la Medalla al mèrit constitucional.