Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran. Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia. Féu assassinar el seu germà Bardiya (o Smerdis), governador de Mèdia i Armènia. Atacà Egipte (525 aC) i en prengué Memfis, la capital; es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia. La revolta de Gaumata (que usurpà la personalitat de Bardira), al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà.