D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos. Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa (1572). El 1581, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Graduat en teologia (1588), el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya. Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i València recaigués sobre un català. Fundà els convents de Tàrrega i la Selva. De retorn a Roma fou designat arquebisbe de Trani, però morí abans d’ésser consagrat. És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592, 1595), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i d’un poema, en castellà, La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera.