Admirador de Nietzsche i de Rimbaud, freqüentà els cercles futuristes italians i combinà, en poesia, les seves experiències culturals amb les recents innovacions estètiques. Tret de Canti Orfici (1914), la seva obra fou publicada pòstumament: Inediti (1941), Taccuino (1949) i Taccuineto faentino (1960).