Situació i presentació
El municipi de Campelles, de 18,64 km2 d’extensió, és parcialment envoltat pel terme municipal de Ribes de Freser, amb el qual confronta al N, a l’E i al SE, tot seguint el curs mitjà del Freser. El terme s’estén des de la carena de la serra de Mogrony (S) fins al Rigard (N) i des del Freser (E) fins al coll de Prat de Jou (W). El terme és drenat al N pel Rigard i al S pel torrent de Prat de Jou o de les Feixes, afluent del Freser per la dreta, que recull les aigües del vessant septentrional (baga de Campelles) de la serra de Mogrony (la Covil, el Coll Pan, la Creu de Dalt, la Berruga).
El poble de Campelles és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, l’agregat de la Baell i el complex de l’hotel balneari Montagut. Campelles es comunica amb Ribes per una carretera que comença a tocar de l’estació del ferrocarril de Ribes i que en 6 km guanya els 230 m de desnivell que hi ha entre totes dues poblacions.
La població i l’economia
El terme no ha tingut mai un gran volum de població. Hi havia 20 famílies l’any 1370, 12 el 1553, uns 150 h lsany 1751, 440 el 1860 (quan havia començat la petita industrialització del sector del Freser), 403 el 1900, 378 el 1950, 407 el 1960 i 336 el 1975. Des de llavors la població ha sofert un descens continuat, malgrat tot, amb el canvi de segle, s’ha alentit força (215 h el 1981, 138 h el 1991, 120 h el 2001 i 114 h el 2005). Entre les raons d’aquest descens (manca de serveis, manca de perspectives de futur per als joves, marxa cap a altres llocs més industrialitzats de la comarca o de fora, etc.) sobresurt el desmantellament de la Colònia Fàbregues, que obligà els seus habitants a dispersar-se pels municipis veïns.
Campelles és un municipi dedicat gairebé exclusivament a l’activitat ramadera, ja que l’agricultura, sobretot durant la darrera dècada del segle XX, ha tingut una incidència mínima. El bestiar boví és el subsector dominant. Hom també pot trobar bestiar equí i oví. També hi ha ruscs per a la producció de mel.
Darrerament s’intenta potenciar les activitats industrials a la zona mitjançant la posada en funcionament d’un polígon industrial al lloc on hi havia la Colònia Fàbregues. Aquesta colònia tenia el seu origen en una fàbrica tèxtil que va desmantellar-se a causa d’un incendi. Aleshores, en variar el traçat de la carretera N-152, es van aterrar les cases de la colònia. També hi ha una indústria alimentària i una indústria de plàstics.
Tant en la indústria com en el comerç i els serveis, Campelles és un poble força dependent de Ribes, ja que la migradesa de la població del terme fa que hi manquin molts comerços i serveis essencials. Tanmateix, el municipi disposa de diversos establiments d’allotjament, entre els quals es pot esmentar un balneari.
El poble de Campelles
El poble de Campelles (100 h el 2005), al sector occidental del terme, es troba en uns extensos replans a la solana de la serra de la Llacuna, divisòria d’aigües del torrent de Prat de Jou amb el Rigard.
El lloc ja és esmentat el 918 en un vell document de l’arxiu comtal, en el qual apareix el lloc dit Engelats (Engelados), en els termes de la vila rural de Campelles (Campilias), a la Vall Pedrera i dintre del comtat de Cerdanya; quatre anys més tard, l’abadessa de Sant Joan, Emma, comprà un mas dins el terme de Campellicis. El topònim surt esmentat de nou al llarg dels segles XI i XII, amb les formes de Campillas i Campeyles. La seva església de Sant Martí fou cedida el 1035 pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb la de Santa Maria de Ribes. Diu el testament del comte Guifré que ningú no podrà construir-hi cap castell sense el consentiment dels comtes de Cerdanya.
Campelles era un poble eminentment rural que modernament s’ha envoltat de cases de segona residència. El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, edificada al final del segle XVIII sobre el solar de l’antiga, gràcies als beneficis obtinguts de l’explotació del bosc. L’antiga església ja surt esmentada el 1035 quan el comte Guifré de Cerdanya la cedeix al seu fill.
La població celebra la seva festa major pel diumenge de la Segona Pasqua, quan és tradició de beneir el poble des de la muntanya de Santa Maria. L’11 de novembre s’escau la festa major petita per sant Martí.
Altres indrets del terme
El balneari Montagut i el Baell
Els indrets més coneguts de Campelles, per bé que ningú no els relaciona amb aquesta població, són, sens dubte, el Baell i el balneari Montagut, amb les explotacions d’aigua mineral dites de Fontaga i Vall de Ribes (la planta embotelladora és a Ribes).
El balneari Montagut, conegut també com Aigües de Ribes (nom que també duu el baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que hi ha a prop), explota ambdues fonts: la Fontaga és indicada per a malalties cardiovasculars, de l’aparell digestiu i biliar i per a afeccions urinàries, mentre que les de la font de la Vall de Ribes són bicarbonatades i càlciques, i ja foren declarades d’utilitat pública l’any 1859. Aquestes fonts s’explotaven ja de molt antic, i el viatger Zamora en parla el 1787: descriu dues boques distintes en la font, i diu que les aigües surten calentes; amb tot, es queixa de l’abandonament del lloc, encara que de l’aigua s’expliquen “mil meravelles”. L’Hostal dels Banys es va fer al segle XIX. L’any 1859 hom dugué a terme un primer estudi de les propietats curatives d’aquestes aigües, i el 1869 fou iniciada la construcció dels banys, que atragueren molta gent cap a aquest indret i foren causa de la construcció d’hotels o pensions, avui ja tancats. Només l’Hotel Montagut manté l’antiga tradició del balneari, tot i que tan sols obre durant els mesos d’estiu.
Cal esmentar també el Baell (14 h el 2005), petit barri enfilat a l’esquerra de la carretera de Puigcerdà, a ponent del balneari de Montagut. S’hi troba una capelleta dedicada a sant Bartomeu i un hotel modern per a l’estiueig. Aquest barri fa festa per Sant Bartomeu, el 24 i el 25 d’agost.
Les coves de Ribes i els masos
Més famoses per les seves tradicions i llegendes són les coves de Ribes, evocades per mossèn Jacint Verdaguer en el seu Canigó, i lloc on els historiadors situen una de les derrotes dels àrabs. Les coves són prop de l’antic establiment Perramon, en una paret espadada, propera a la carretera, que forma una gorja natural que deixa un pas just per al riu, el tren i la carretera. El lloc forma com un pas natural per a entrar a la Vall de Ribes, i és conegut amb el nom de l’estret de les Coves. Tenen l’entrada a la paret occidental, i són fàcils de recórrer. La fantasia dels poetes hi ha vist una residència de goges o dones encantades; els antics cronistes les esmenten com un lloc on els cristians s’amagaven per tal d’escapar-se de les persecucions àrabs, i els historiadors moderns hi situen una victòria dels comtes francs, que hi deturaren l’atac d”Abd al-Rahmān II quan el 842 es dirigia contra la Cerdanya a través de la Plana de Vic.
El lloc d’Engelats, esmentat el 918, subsisteix encara. Engelats de Baix és una bonica casa moderna, una vil·la noucentista situada prop de la carretera de Ripoll a Puigcerdà, mentre que Engelats de Dalt és una antiga masia, situada uns 15 minuts més amunt que l’anterior. A Engelats de Baix també hi ha una curiosa església moderna, neoromànica, amb dues portes d’entrada, que crida l’atenció pel fet que la seva façana es troba totalment recoberta d’una heura o planta semblant que la cobreix del tot fins al petit campanaret d’espadanya.
El terme de Campelles també té altres cases de pagès o isolades, com la Casassa, la casa del Bac o Can Salamó. Sembla que en algun moment es va construir un castell prop de Campelles, més o menys a l’època de les lluites contra els reis de Mallorca, ja que prop del poble es coneixen unes ruïnes amb el nom del Castell. Hom diu també que hi hagué un altre castell al cim de la Berruga.