Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París. Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante (1697), amb llibret d’Houdard de la Motte. Campra escriví també òperes ( Tancrède, 1702; Camille , 1717) i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial. La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau.