Jaume Camps i Rabadà

(Vic, Osona, 11 de març de 1930)

Jaume Camps i Rabadà

Veterinari.

Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa (1954), s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals. A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament; ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona; a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura. President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura (ASESCU, 1976-80), de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura (WRSA, 1980-84), fou nomenat soci d’honor de la Società Italiana per il Progresso della Zootecnia (1981).

A partir del 1982 se centrà en els animals de companyia, especialment amb campanyes per a la millora de l’alimentació i del tracte en diversos països europeus i de l’Amèrica del Sud. Jubilat el 1995, des del 2000 és assessor independent, conferenciant i editor de llibres, i ha participat en diverses activitats a favor dels animals (disseny de la canera oficial d’Andorra) i per l’abolició de la tauromàquia.

És membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona i de la de València, des del 1988, i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, des del 1992, on el 1999 entrà a formar part de la junta i el 2013 fou nomenat acadèmic d’honor. Des de l’any 2013 és president de l’Associació Catalana d’Història de la Veterinària. Ha estat guardonat amb la Medalla President Macià (1999) i el títol de Chevalier de l’Ordre de la Rabouillère et du Clapier (1999), de l’ANFC.