Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear (1946) la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d'Unió Democràtica de Catalunya. Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama. President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC. El 1978 volgué integrar aquest partit en un centrisme català patrocinat per la Unión de Centro Democrático espanyola i, en fracassar, en fou exclòs per haver creat una Unió Democràtica Centre Ampli, la qual li serví de pont per a accedir (1979) a la presidència de Centristes de Catalunya-UCD. Diputat a Corts el 1979 i al Parlament català del 1980 al 1984, s’allunyà de la política després de l’ensulsiada del seu partit. Posteriorment, fou president de l’Hospital General de Catalunya i Síndic de Greuges (1993-2004). Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1987), nomenat oficial de l’orde de la Legió d’Honor de França (1997) i el 2004 obtingué el premi Justícia de Catalunya.
Anton Cañellas i Balcells
© Síndic de Greuges
Polític.