La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent. L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya (1.275 ha), expandida durant el segle XIX (el 1775 ocupava només 104 ha), 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló. Hi ha conreu d’arbres fruiters (150 ha): albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses (carxofes, escaroles). La pesca resta com una activitat secundària (peix d’estany i sardines i seitons de mar). El turisme hi ha adquirit una gran importància a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial i ha contribuït al gran augment de població; radica a la llarga platja de Canet, de sorra fina i d’uns 6 km de llargada; té el nucli principal a la Platja de Canet, en plena expansió (hi ha un port turístic), el qual concentra la major part de la població del municipi que hom calcula, a la temporada alta, de 70.000 h. És famós el Casino.
La vila (2.342 h agl [1982], canetaires; 10 m alt) és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet. Havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí. L’actual església parroquial de Sant Jaume fou bastida a partir del 1510. El 1244 fou atorgada la carta de població. Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet. En la guerra de reunificació del Regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa fou una base important de Pere III. En època romana la platja de Canet ja havia tingut la funció de port de Ruscino; a l’edat mitjana hi exportaven vi, blat, fusta, oli i ferro; fins el 1789 fou el veritable port de Perpinyà (pel seu tràfic era el tercer al nord de l’Albera, després de Cotlliure i de Portvendres), però al començament del segle XX només hi havia activitat pesquera. És el punt de partida de tres cables submarins (un de 1.000 km i 80 canals, vers Algèria, un altre de 1.500 km i 128 canals, vers el Marroc, i un tercer vers Tunísia). El municipi inclou l’antic lloc de Vilarnau.