Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis i vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis. Fou nomenat cirurgià major de l’armada el 1771 i aconseguí un gran prestigi professional en el seu temps, especialment com a operador de litotomia. Fou nomenat cirurgià reial honorari. Publicà Tratado de vendajes y apósitos (Barcelona 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis 1789), obres molt considerades a la seva època i amb les quals fou iniciat pràcticament l’ensenyament de la cirurgia moderna a la península Ibèrica.