Inicià la carrera d’enginyer a Viena. Tornà a Eslovènia el 1907. De conviccions nacionalistes, defensà també reivindicacions de caire social. Conreà la poesia (Erotika, 1899) i excel·lí en el conte psicològic (Martin Kaču, 1907; Za Križenn, 1909) i en el drama social a la manera d’Ibsen (Kraljna Betajnovi, 1904; Lepa Vida, 1912).