La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats. El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI. Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485. Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig. És un centre d’estiueig.
Aspecte del pou de glaç de Canyamars
© Alberto González Rovira
Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII. És una construcció de pedra i maó de forma circular, de 5 m de diàmetre i 7 m d'alçària aproximadament. Té una coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec. Al costat nord hi ha tres contraforts de paredat i la sortida del gel. Originàriament la meitat del pou estava soterrada i l’altra meitat vista. Durant les tasques de condicionament foren buidades les terres del voltant, i la meitat nord restà totalment visible. El pou també fou conegut amb els noms de can Galzeran i de can Prats, cognoms d'antics propietaris.