i Lluís Capdevila i Vilallonga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Capdevila i Vilallonga

Lluís Capdevila i Vilallonga
© Fototeca.cat
teatre teat, literatura lit i periodisme period
Escriptor, dramaturg i periodista.
Barcelona, 1895 — Andorra la Vella, 1980

De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista Los Miserables i fou empresonat. Dirigí posteriorment L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i La Humanitat . Fou una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Milità a l’Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 s’exilià a París fins el 1973, en què retornà i s’instal·là a Andorra. És autor de novel·les: La balada de les set germanes (1912), La Glòria de Joan Ramon (1932), Memòries d’un llit de matrimoni (1926); teatre: L’auca de la cupletista (1920), Les flors de la guillotina (1925), Catorze d’abril, claror d’alba (1935), Nadal en temps de guerra (1938); i obres diverses: Barcelona, cor de Catalunya (1926), Presons d’Europa (1926), Per la justícia i per la llibertat (1932), Llibre d’Andorra (1958). En col·laboració amb Víctor Móra i Alzinelles escriví Cançó d’amor i de guerra (1926), musicada per Rafael Martínez i Valls, la seva obra més popular. Ha publicat dos volums de memòries: L’alba dels primers camins (1968) i De la Rambla a la presó (1975).

Llegir més...