El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest. En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies. S'establí a Berlín el 1904. Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă (‘Una nit tempestuosa’, 1878), la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea (‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879) i O scrisoare pierdută (‘Una carta perduda’, 1884), així com el drama Năpasta (‘La calúmnia’, 1890). Excel·lí també com a periodista satíric i com a contista.