Doctorat en dret a Madrid el 1910, estudià economia a Munic, Berlín, Viena i Londres, i col·laborà amb Flores de Lemus. Catedràtic d’economia política i de finances públiques de la Universitat de Múrcia (1916) i de Sevilla (1918), fou conseller d’estat del 1931 al 1933, i del Banc Urquijo el 1933. Dedicat a la investigació de la història econòmica, s’especialitzà en el segle XVI, principalment en el regnat de l’emperador Carles V: els seus treballs foren aplegats en els tres volums de Carlos V y sus banqueros (1943-67). Fou membre de l’Academia de la Historia i corresponent, entre d’altres, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i del Bureau International des Sciences Historiques. És autor, també, de Sevilla, fortaleza y mercado (1924), El despotismo ilustrado de los ‘Amigos del País’ (1956), Informe de Olavide sobre la ley agraria (1956), Siete estudios de historia de España (1969) i Otros siete estudios de historia de España (1978). El 1985 fou guardonat amb el premi Príncipe de Asturias de ciències socials.