Lluís Carandell i Robusté

(Barcelona, 24 de febrer de 1929 — Madrid, 29 d’agost de 2002)

Escriptor en llengua castellana, germà de Josep Maria Carandell i Robusté.

Dedicat al periodisme col·laborà en diverses publicacions i en la televisió. La seva obra és de tipus satíric, i sol centrar-se en costums i anècdotes de la societat i la política espanyoles: Vivir en Madrid (1967), Los españoles (1968) Celtiberia show (1970) i Vida y milagros de Monseñor Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei (1975), El show de sus señorías (1986), Se abre la sesión (1998). Publicà també els volums de memòries El día más feliz de mi vida (2000) i Mis picas en Flandes (2003). L’any 1995 rebé la Medalla d’Or al mèrit en el treball.