Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555. Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella (1504). El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós. Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel (1516), i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta. Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el complement del retaule dels carnissers a l’església del Carme (1532), la intervenció a les obres del pati dels Tarongers de la Generalitat (1532), en el qual construí els enteixinats, conservats, de les llotges (1536). El 1534, nomenat mestre major de la fusteria de la catedral, construí l’obra de fusta corresponent als orgues. Pactà amb la generalitat l’obra de la façana del Tinell, a la placeta de Sant Ivó (1546), part de les obres (acordades el 1542) de reforma del Palau Reial Major i construcció del cos d’edifici destinat a l’audiència i a residència del lloctinent (actualment Arxiu de la Corona d’Aragó), del qual presentà prèviament una maqueta de fusta, i fou sobreestant de l’obra, finida el 1555; és seu el magnífic sostre, amb galeria practicable, de l’escala.
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.