Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del col·lectiu de professors de català per a adults (Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC) a Perpinyà.
Com a escriptor, conreà la novel·la: Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traïció (1980),Thessàlia (1981), ...li tiri la primera pedra (1982), La cinquena dimensió (1983), L’home de l’Altaïr (1984), El cant de les sirenes (1985), L’or dels altres (1986), El revers de la medalla (1987), El meu destrer blanc (1991), El gat de casa (1994, premi Fiter i Rossell 1992), etc. També publicà l’assaig L’Evangeli segons Jordi Carbonell (1988).
Presidí Òmnium Cultural a la Catalunya del Nord. El 1992 rebé la Creu de Sant Jordi.