En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria. Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs (actualment despoblats) del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV. La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova Galícia (1697-1753), en cap del seu pare, difunt; passà als Álvarez de las Asturias-Bohórquez i als Cotoner.