Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona (1441-66) i canonge i ardiaca de Barcelona. Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer (1456) i en les exèquies d’Alfons IV (1458). El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana. El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal; el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell. Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc (III), llavors comte de Prades. El 1513 les seves despulles, amb les dels seus nebots, els vescomtes Joan Ramon Folc (III) i Joan Ramon Folc (IV), foren sepultades a Cardona.