Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona. Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M. Mundó i Freixas, inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes. Amb Mundó descobriren el Salto Angel (1928), i pel seu compte, les fonts del Caroní. A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana. Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al descobriment de les fonts de l’Orinoco (1951), en la qual participà també el seu fill Fèlix Cardona i Johnson (Malgrat de Mar, Maresme, 11 d’agost de 1933 – ?, 28 de febrer de 2006), que l’acompanyà durant més de trenta anys en les seves expedicions. Sol o amb comissions de treball, tingué part en els treballs de fixació de fronteres. Fou un gran coneixedor de la Guaiana i de la població indígena.
Fèlix Cardona
Fons Fèlix Cardona
Explorador.