Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig (Urgell). Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir (1505), com a almirall. El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília. El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols. Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició. Nomenat capità general de la Santa Lliga (1511), al capdavant de les tropes pontifícies assetjà Bolonya, revoltada contra el papa, però Gastó de Foix, duc de Nemours —germà de Germana de Foix i cap de l’exèrcit francès—, l’obligà primerament a retirar-se i el derrotà després a Ravenna (1512), en una de les batalles més sagnants d’Itàlia. La marxa de la guerra esdevingué, tanmateix, des d’aleshores favorable als aliats: Ramon operà amb èxit a Llombardia —entrà solemnement a Milà al costat del duc—, a Toscana contra la república florentina —Prato fou ocupada i saquejada (1512), i a Florència foren reinstaurats els Mèdici—, i arribà a bombardejar Venècia (1513). A la mort del papa Juli II (1513) prosseguí com a cap de l’exèrcit del nord d’Itàlia fins a l’arribada de la poderosa expedició de Francesc I de França el 1515, en què tornà a Nàpols. Durant la seva absència, tingué com a lloctinents seus a Nàpols el cardenal Francesc Remolins (1511-13) i el virrei de Sicília Hug de Montcada. El 1516, a la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, hagué de fer cara, a Palerm, a una rebel·lió que havia expulsat l’esmentat virrei. Fou confirmat en el càrrec de virrei de Nàpols per Carles V, i fou recompensat amb el ducat de Somma (1502), el comtat d’Oliveto (1515) —confiscat a Pedro Navarro— i la dignitat honorària i hereditària de gran almirall de Nàpols (1519). Pel seu matrimoni amb Isabel de Requesens, fou comte consort de Palamós, de Trivento i d’Avellino i baró de Calonge. És fill seu Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens.
Un dels personatges més influents de l’època —hom deia que Ferran II pensava fer-lo rei de Nàpols i fins i tot que era fill natural d’ell—, tingué tota la complexitat d’home de govern i una vida fastuosa. L’anònim autor, contemporani seu, de la novel·la sentimental Qüestión de amor, bastida sobre la vida a la seva cort, el presenta només en el caire ostentós, anant a la guerra —a Ravenna— amb gran luxe d’abillaments i comitiva. Torres Naharro, al Psalmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos, el presenta vencedor a la batalla de Motta el 1513. Romeu Llull, en la seva estada a Itàlia, li dedicà un afalac en una poesia inclosa al Jardinet d’orats. Encara avui li és aplicada la dita —en castellà— Más listo que Cardona. Mort a Nàpols, fou traslladat a Bellpuig al sepulcre de marbre construït per l’escultor italià Giovanni Merlano da Nola, obra mestra renaixentista.