Cària

Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.

Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari ; foren famosos com a mariners i mercenaris. Les ciutats principals foren Milasa ( Milâs ), a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa. Al s VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia. Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos. Al s IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hel·lenitzat. Després de la conquesta d’Alexandre el Gran, passà sota el domini de Rodes i Pèrgam, i al s II aC passà a formar part de la província romana d’Àsia.