Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat, regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva. El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris. El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni: Gilbert i Ricard. La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona (1112); fou heretat per llur fill segon, Berenguer Ramon I de Provença. Mort el fill d’aquest, Ramon Berenguer III, sense successió vivent (1166), els seus dominis, entre els quals la seva part del Carladès, passaren a mans d’Alfons I de Catalunya-Aragó, malgrat l’oposició de Ramon V, comte de Tolosa. En la lluita contra aquest, Alfons I sabé atreure al seu bàndol Hug II, comte de Rodés, al qual havia pervingut l’altra meitat del Carladès, com a net de Ricard. Hug II cedí a Alfons I la seva meitat, i aquest li retornà íntegre el vescomtat de Carladès en feu, a condició que Hug II l’ajudés en la lluita contra Ramon V de Tolosa. El 1237 Hug IV, comte de Rodés, reté homenatge a Jaume I de Catalunya-Aragó pel vescomtat de Carladès, que fou l’únic territori, a més de Montpeller i l’Omeladès, que el rei conservà al Llenguadoc després del tractat de Corbeil, signat el 1258 amb Lluís VIII de França. Jaume I el deixà en testament (1272) al seu fill Jaume II de Mallorca. Però al segle següent fou ocupat per Felip VI de França i passà a poder de les famílies d’Armanyac, Albret i Borbó, fins que el 1531 fou incorporat a la corona francesa. Tanmateix, els reis de Catalunya-Aragó, malgrat que Pere III no recuperà el territori després de l’annexió del Regne de Mallorca, no deixaren de considerar-se vescomtes de Carladès i senyors d’Omaladès. Lluís XIII de França el cedí als prínceps de Mònaco (1642), que el posseïren fins el 1789.
Els vescomtes de Carladès
©