Fill pòstum de Lluís el Tartamut. Coronat (893) en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles (896): mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans. Mort Odó (898), Carles restà rei únic i fou coronat novament. El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria (després Normandia) al cap normand Rol·ló i de donar-li la seva filla Gisela per muller, amb la condició que es fes cristià, cosa que féu el 912. Després d’una breu incorporació de Lorena, el 920 intentà, sense èxit, de retenir Alsàcia i recuperar la Lorena. Dos anys més tard hagué de fer cara, prop de Soissons, a Robert, duc de França que havia estat elegit rei pels nobles revoltats; l’occí (923), però perdé la batalla i es refugià prop d’Herbert, comte de Vermandois, que el féu presoner a Château Thierry i a Péronne. Els comtes catalans se li mantingueren fidels fins a la seva mort en presó, tot i que el regne fos regit per Radulf.