Situació i presentació
El terme municipal de Carme, d’11,69 km2, és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana de la riera de Carme o de Miralles. Limita amb els termes de la Torre de Claramunt (S i E), la Pobla de Claramunt (NE), Vilanova del Camí (N), Orpí (W) i el penedesenc de Mediona (S). Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri de les Esplugues de Carme, una petita part de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol (compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt) i el santuari de Collbàs.
Morfològicament la vall és una cubeta d’erosió que la riera de Carme ha excavat, tot enfondint-se en els conglomerats, sorres i calcàries de l’eocè, entre la serra de Collbàs (544 m), continuada pel coll de la Llentilla (484 m), a tramuntana, i la serra d’Orpinell (737 m), continuada per la serra d’Espoia, a migjorn. La riera de Carme, dita també de Miralles, travessa el terme de SW a NE, procedent de Miralles, i desemboca a la Pobla de Claramunt a l’Anoia, riu del qual és el principal afluent (té un recorregut de 23,60 km, una conca de 104 km2, un cabal d’uns 130 l/s i les seves reserves d’aigües subterrànies són estimades en 4,7 hm3/any). El territori és drenat també pels torrents de Cal Llop, de Can Rovirals i de la Remolgosa.
El rec de Carme s’origina per una resclosa al terme d’Orpí. És de 6 km i es forneix de la riera del mateix nom. Segueix per la seva esquerra fins a l’indret de la Fàbrica Nova, a sota del barri de Can Bou, encara del municipi d’Orpí. Travessa per un pont sobre el corrent fluvial i va a parar a la banda dreta per on discorre. Entre la Peixerina i Cal Cundo agafa la derivació del Rec Xic, d’1 km de llargada, i, més avall del poble, a la riera.
La carretera local de la Pobla de Claramunt a Santa Maria de Miralles travessa el sector urbà del poble i enllaça, a la Pobla, amb l’antiga comarcal C-244 d’Igualada a Sitges. A partir d’aquesta carretera local també es pot arribar a Orpí, a Igualada per Santa Margarida de Montbui i a Santa Coloma de Queralt.
La jurisdicció senyorial de Carme fou sempre del castell de Claramunt. El lloc surt esmentat ja el 1005 amb la grafia Chazma dins el terme d’aquest castell. Al pas dels segles tingué la successió cronològica dels nobles de Claramunt, els vescomtes, comtes i ducs de Cardona i darrerament de Medinaceli, fins a la prescripció del règim feudal a les acaballes del segle XIX.
La població i l’economia
Als fogatjaments dels segles XIV i XV s’inclouen els habitants de Carme en el recompte del castell de Claramunt. En canvi, als segles XVI i XVII ja hi figuren diferenciats amb 18 i 19 focs, respectivament. Al segle XVII es triplicaren els seus estadants, ja que el 1719 hi havia 259 h i el 1787 arribaren a 642 h. El segle XIX presenta una sèrie de variacions. Després d’una forta davallada al principi de segle (el 1830 baixà a 381 h) el poble assolí el 1857 el nivell demogràfic més alt registrat, en arribar a 1.244 h. Aquest creixement s’explica pel trasllat d’algunes fàbriques tèxtils d’Igualada atretes per la possible mecanització de la producció gràcies a la força motriu de les aigües de la riera i de les surgències. Començà a davallar el 1860 amb 1.133 h i amb 1.128 h el 1887. La crisi tèxtil de la comarca, unida als estralls de la fil·loxera (que aparegué pels volts del 1885) determinà una forta davallada demogràfica durant el darrer decenni del segle XIX. La crisi tèxtil igualadina provocà conflictes socials que també afectaren Carme. Al contrari, la recuperació d'Igualada amb l’arribada del ferrocarril el 1893 no afavorí la població, ja que no solament no es recuperà sinó que va anar perdent habitants. Entre el 1910 i el 1920 s’estabilitzà la població en 800 h; el decenni de 1930 a 1940 baixà a 700 h, el 1950 s’accentuà la davallada fins a 682 h. El 1970 féu una lleugera recuperació fins a vorejar novament els 700 h. En les dècades de 1980 i 1990 la població tingué algunes oscil·lacions dins una lleugera tendència a la baixa. Així, el 1981 tenia 717 h, el cens del 1991 comptabilitzava 679 h i el del 2001, 674 h. El 2005 es registraren 726 h.
Els boscos, força importants tot i que s’han reduït des de la dècada del 1870, són formats per pinedes de pi roig i alguns alzinars i rouredes. Els conreus són majoritàriament de secà, amb predomini de cereals i de vinya, tot i que també hi ha oliveres i ametllers. El regadiu, poc extens, es localitza a prop de la riera i es dedica sobretot a productes de consum local.
Des d’antic, l’aigua del rec, que serpenteja pel terme i per dins el poble, ultra regar les terres, era la força motriu dels molins fariners, drapers, d’oli i de paper, a més de fer molt de servei a les fassines d’aiguardent i per a rentar i tenyir els teixits de llana dels paraires. El 1733 fou legalitzada la confraria dels paraires de Carme, que tingué continuïtat fins el 1860. Entre les propietats dels paraires, hi havia els estricadors de Cal Ros, que eren d’ús obligatori per a tots els agremiats. Entre el 1773 i el 1814 pagaven dos sous per cada peça de roba, que s’hi portava mullada i es posava tibant entre els bastiments de fusta amb claus perquè en eixugar-se no s’arronsés. La casa de Sant Roc era el domicili social dels paraires i era situada al xamfrà del carrer del Fregenal i el camí de Miralles. Des del segle XI consta documentada l’existència dels molins que aprofitaven l’aigua de la riera de Carme. La indústria, que ha esdevingut la principal font econòmica del municipi, es basa principalment en el sector tèxtil i paperer. El 1998 s’inicià la celebració, pel maig, de Firaverd, una fira dedicada a la jardineria i la floristeria.
El poble de Carme
El poble de Carme (331 m d’altitud), que tenia 702 h el 2005, és situat a la dreta de la riera homònima, al centre de la vall, en un lloc ric en aigües. La disposició de les edificacions ha estat sempre concentrada, amb carrers curts, entorn de la parròquia.
Al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, al centre del poble, s’anà configurant el nucli urbà. Fou construïda el 1743, en substitució de l’anterior, que era molt petita. El 1779, tant la parròquia com el santuari de Collbàs deixaren de ser sufraganis de la Pobla de Claramunt. Mentre que la primera aconseguia la independència parroquial, la segona es convertia en sufragània de la parròquia de Carme. L’entitat cultural més important és el Centre Recreatiu i Cultural (1934), que conté una sala de teatre i una biblioteca infantil.
Celebra la festa major pel juliol, en honor de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme, i pel novembre se celebra la festa de Sant Martí.
Altres indrets del terme
Al límit N del municipi, que confronta amb el de Vilanova del Camí, es localitza el santuari de Collbàs, on es venera la Mare de Déu de Collbàs. Situat dalt la serra del seu nom, documentat des del 1318, sofrí diverses transformacions als segles XVI i XVIII. El dilluns de Pasqua Florida s’hi celebra un aplec. S’hi havia dansat el ball dels càntirs, per invocar la pluja. En aquest lloc existeix un dipòsit d’aigua, procedent de la captació de Can Bou, per a distribuir aigua a Igualada.
El veïnat de les Esplugues de Carme, que tenia empadronats 10 h el 2005, es troba a la vora de l’Anoia, aigua avall del poble, i en formen part les masies de Can Guineu i de Can Pere de Carme, amb caves per a l’elaboració de xampany. A la Coma (o les Comes) hi ha abundants pous dels quals l’ajuntament d’Igualada inicià el 1975 una extracció d’uns 8.600 m3 diaris (serveix per a complementar l’abastament d’aigua de la ciutat); sembla que aquest cabal ha fet minvar el corrent superficial de la riera de Carme.
A migdia del terme, en el límit amb el municipi de la Torre de Claramunt, algunes cases de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol, del terme esmentat, s’endinsen en el municipi de Carme, on el 2005 hi havia empadronats 14 h.
A la dreta de la riera de Carme, a llevant del terme, s’alça la cinglera del Balç de les Roquetes, formada per dipòsits travertínics quaternaris. En aquest indret, a les coves del Bressol, dels Forats, del Pou i del Temple s’han fet troballes prehistòriques de restes humanes de cranis dolicocèfals.