El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII; conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany. Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc., anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics (polítics i anticlericals). Són inspirats en la poesia clàssica (Ovidi, Horaci i Catul) i popular i escrits generalment en quartetes monorimes. El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta. Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació neumàtica molt primitiva, i posteriorment foren copiats amb neumes sobre línies, la qual cosa n'ha facilitat la transcripció.
El 1936 Carl Orff posà en música vint-i-cinc dels poemes en una cantata per a cor, solistes i orquestra. Malgrat la seva concepció escènica, aquesta composició neoprimitivista és interpretada sovint com a obra de concert.