D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura (farina, oli). Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi; fou dominada pels cartaginesos i pels romans (206 aC). Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica. Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067. Fou reconquerida per Ferran III de Castella (1247). Conserva vestigis romans: muralles, un temple bastit al s II dC, un amfiteatre i una necròpoli monumental situada a l’oest de la ciutat, excavada al s XIX. Les tombes acostumen a ésser hipogees i de planta gairebé sempre rectangular o quadrada, sovint pintades.