Cursà la carrera d’enginyer. Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances. Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy (1887). Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger (1886-89), l’escàndol del canal de Panamà (1892) —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials. Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio.