A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre. Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya. Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles (1 330 m) tanquen la carena. Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat. Les precipitacions hi són notablement elevades, amb relació a la plana. El poblament s’estén part davall dels 600 m, disseminat pels faldars abancalats pel conreu de les oliveres. La resta és coberta de garrigues, herbei i bosc, que a les parts altes és sobretot de pinassa i de pi roig.
Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat