Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla. Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits (Memorial de Utrera, 1604), però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica, poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes.