L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W; davalla vers l’E fins a 400-500 m. Culmina a la mola del Caroig (1 128 m), entre els termes de Bicorb (Canal de Navarrés), a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora (Vall de Cofrents), a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus (cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters) i el poblament. El rocam és format per calcàries cretàcies; plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic (mola de Cortes, al N; mola de Bicorb, al S); a l’W i al SE, per contra, la vall de Cofrents i la canal de Navarrés segueixen plecs diapírics. El plegament bètic individualitzà, més tard, el límit oriental (serra Plana i valls d’Énguera i de Montesa). Finalment, la fragmentació recent del peneplà post-orogènic (que enfonsa actualment la Ribera) permeté l’encaixament del Xúquer al N, després de la captació del Cabriol, l’alt Xúquer i els rius d’Escalona i de Sallent, i dirigí la xarxa hidrogràfica generadora de la morfologia de planells i valls profundes, seques generalment a causa de la circulació càrstica. El territori és actualment desforestat, llevat d’alguns rodals de pins (restes d’antigues pinedes), savines i ginebres i els arbres de ribera, que, amb els baladres, ocupen els fondals solcats per diversos cursos d’aigua; la resta és ocupada per matolls de margalló, romaní, llentiscle i gatosa.