La capital és Columbia. Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori; el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera. La costa és baixa i amb formacions deltaiques. El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals. La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE: Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah. La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes. La població ha augmentat des del 1910; però no fou fins el 1970 que el creixement natural esdevingué important (20,5), superant de llarg la mitjana dels EUA. La població negra hi té un pes notable, bé que amb tendència a disminuir: el 1980 representava poc més del 22% de la població. Aquest mateix any la població urbana representava el 54,1% del total. Les ciutats més importants són Charleston i Columbia. El sector primari és el més desenvolupat de l’economia de l’estat. Tradicional estat cotoner, aquest conreu ha tingut una decadència ininterrompuda des del període d’entreguerres i ha estat substituït pel tabac, la soja i l’horticultura. Hi ha ramaderia (sobretot bestiar boví i oví). Hom hi explota les fustes dels boscs. La mineria és exclusivament dedicada a l’explotació de minerals que serveixen per a la construcció. L’energia hidroelèctrica és àmpliament aprofitada, i es destaquen les centrals de Saluda i Santee-Cooper; a Savannah hi ha una central nuclear. En l’aspecte industrial, són especialment importants les indústries d’elaboració de fibres tèxtils i de pasta de paper, com també la de construcció naval. L’estat fou fundat el 1729, en ésser dividit el territori de Carolina en les colònies de Carolina del Nord i Carolina del Sud. Tingué un paper capdavanter en la guerra de Secessió (1861-65) dins els estats confederats del sud.