Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran (Barcelona 1797 - 1862). Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona. Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual. Creà un important laboratori d’anatomia patològica. Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona. Colaborador (des del 1880) de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890.
Casat amb Celia Solà Casanovas (7 de juny de 1862), tingué tres fills: Lluís, Ventura i Mercè. En morir el seu fill Lluís al començament del 1888, Carreras i Aragó abandonà la pràctica de la medicina. No deixà, però, la seva carrera política, i com a membre del partit liberal tornà a ser regidor de la ciutat de Barcelona (1893), càrrec que ja havia ocupat l’any 1881.
És autor, entre molts treballs, d' Estudios oftalmológicos (1875), Clínica de Oftalmología (1878) i Examen y mejora de la visión (1880).