Vida i obra
Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot (1923). Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona (a partir del 1926) i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona (1951-64).
Bé que inicialment interessat per la psicologia, no trigà a lliurar-se a la investigació historicofilosòfica. S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova. També tractà altres branques i èpoques de la filosofia. En aquest sentit, es poden destacar els seus estudis sobre el pensament català del vuit-cents, especialment amb relació a les figures de Balmes, Martí d’Eixalà i Llorens i Barba: Balmes y el idealismo trascendental (1948) i La filosofía universitaria en Cataluña durante el segundo tercio del s. XIX (1964).
La seva obra més important és, però, la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV, escrita en col·laboració amb el seu germà Tomàs (1939, 1943 [1947]), i en la qual feu l’exposició de les diferents escoles medievals, dels centres de cultura i dels corrents humanístics i renaixentistes.
En nombrosos treballs posteriors escatí diverses qüestions arnaldianes força debatudes, com l’origen valencià d’Arnau, la relació amb els reis de la corona catalanoaragonesa, l’antiscolasticisme, les fonts orientals utilitzades, etc. L’edició comentada de diverses obres d’Arnau, i especialment l’edició crítica que inicià de totes les seves obres espirituals, han permès de comprendre molt millor la seva complexa personalitat.
Col·laborà a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, fou membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1944) i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1955), president de la Société Internationale pour l’Etude de la Philosophie médiévale (1964) i mestre de l’Escola Lul·lística de Mallorca.
Bibliografia
- Lluís Font, P. (1994): “Semblança de Joaquim Carreras i Artau”, dins Diversos Autors: Centenari Joaquim Carreras i Artau (1894-1994). Barcelona, Generalitat de Catalunya.
- Lluís Font, P. (2000): Joaquim Carreras i Artau. Semblança biogràfica. Barcelona, IEC.