Feu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb Santiago Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres (1974). Centrà la seva tasca científica en el camp de l’enzimologia i el metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes, i els efectes del cianat i el mercuri. Fou catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (des del 1976 fins a la jubilació, el 2013), de la qual fou també degà (1982-85), i president de la Divisió de Ciències de la Salut (1986-88). Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1985-89) i de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1992-1994), del qual ocupà la vicepresidència en 1995-98 i en 2001-2002. Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques des del 2006, el 2011 en fou elegit secretari general. Rebé la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1991), el Premi a la Docència en Sanitat de la Fundació Promoció Mèdica (1992) i el Premi a l’Excel·lència Professional en Educació Mèdica dels Col·legis de Metges de Catalunya (2004).
Josep Carreras i Barnés
© Fototeca.cat
Bioquímic.