i Josep Maria Carreras i Coll | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Carreras i Coll

©
música mús
Tenor i cantant d’òpera conegut per Josep Carreras.
Barcelona, Barcelonès, 5 de desembre de 1946

Debutà al Liceu de Barcelona (1957) fent el paper infantil del Trujaman en el Retablo de Maese Pedro de M. de Falla, teatre on estrenà el 1960 l’òpera Amunt de Joan Altisent. El seu debut professional al Liceu fou, però, l’any 1970, al costat de M. Caballé, amb Norma de Bellini. Després seguiren les seves triomfals presentacions al Metropolitan de Nova York (1974), Covent Garden de Londres (1974), Scala de Milà (1975) Salzburg (1976) i la resta de grans teatres lírics d’arreu del món. La seva veu, bellíssima, especialment en el registre mitjà, el timbre càlid i líric, i el punt d’apassionament que posa en les seves interpretacions fan d’ell un intèrpret idoni del repertori romàntic i verista italià (Verdi, Puccini, Giordano, Donizetti, Cilèa, etc). Ha enregistrat un gran nombre d’òperes, especialment del primer Verdi. A València debutà el 1972 amb La traviata i el 1977 hi assolí un gran èxit amb Un ballo in maschera. Afectat d'una leucèmia que el tingué apartat un any dels escenaris, tornà a cantar al juliol de 1988 en un concert multitudinari a Barcelona al qual assistiren més de cent mil persones. Després dosificà les seves actuacions com a cantant d’òpera, centrades en escenaris com la Scala de Milà, l’Òpera de Viena i el Covent Garden de Londres, on ha cantat obres com Fedora (Giordano), Samson et Dalila (Saint-Saëns) i Stiffelio (Verdi). L'experiència de la malaltia el portà a crear la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia, amb delegacions a diversos països del món i un institut de recerca a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (2012), i per la qual el 2014 rebé el Premi Nacional al mecenatge. Dedicada inicialment a gestionar les donacions de medul•la òssia, aquest any es convertí també en un centre de recerca amb la col•laboració de l’Hospital Clínic, l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital Germans Trias i Pujol.s.a 

A l’estiu del 1996 inicià amb Plácido Domingo i Luciano Pavarotti una gira de concerts per Àsia, Amèrica i Europa. El 1998 féu un multitudinari concert a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona per a commemorar el 10è aniversari de la Fundació Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia. El 1998 també tornà als escenaris operístics: a Zuric amb Sly, d’E. Wolf-Ferrari, òpera que repetí l’any següent a l’Òpera de Washington i al Liceu de Barcelona.

Entre els molts honors i distincions que ha rebut cal esmentar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1984), la Medalla al Mérito de las Bellas Artes del ministeri de cultura espanyol (1985), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1988), el nomenament com a membre d’honor de la Royal Academy of Music de Londres (1990), el premi Príncipe de Asturias de les arts (1991), la Legió d’Honor Francesa (1997), el premi Puccini de la Unió Nacional d’Amics de la Lírica Italiana (1997), la medalla del Gran Teatre del Liceu (2009), que rebé un any després de fer un recital (17 de juny de 2008) per commemorar el 50è aniversari del seu debut en aquest recinte, la Medalla d’Honor de la ciutat de Viena (2011) i la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2014).

El 2009 anuncià la decisió d’abandonar els escenaris operístics, tot i que no renuncià a oferir concerts i recitals. Clogué així una trajectòria en la qual arribà a interpretar fins a seixanta papers diferents a les ordres dels directors de més prestigi, com ara Herbert Von Karajan, Leonard Bernstein, Claudio Abbado, Carlo Maria Giulini, Carlo Mutti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly i Zubin Mehta.

Col·laboració: 
JGiR
Data de revisió: 
2014-11-17
Llegir més...