Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla i Aragón (1908), i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial. Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l'Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los Jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d’altres.