James Earl Carter

Jimmy Carter
(Plains, Geòrgia, 1 d’octubre de 1924)

James Earl Carter

© University of California

Polític nord-americà, conegut per Jimmy Carter.

D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis (Maryland) el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat (1962-66) i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració. El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el republicà Gerald Ford en les eleccions del 1976.

En accedir a la presidència, en política econòmica aconseguí un notable increment de l’ocupació gràcies a l’impuls dels serveis públics i reduí el dèficit pressupostari, però al final del seu mandat la inflació i els tipus d’interès assoliren nivells elevats. D’altra banda, reactivà el sector energètic i del transport mitjançant la desregulació dels preus. La seva política social el portà a crear el departament d’educació al Govern federal, i intentà reforçar la seguretat social, polítiques que, juntament amb l’accent sobre el medi ambient i les nombroses mesures de discriminació positiva envers negres, hispans i altres minories, el convertiren en blanc de dures crítiques, especialment del Partit Republicà.

En política exterior, impulsà una política de drets humans i d’entesa amb l’URSS i el bloc comunista en general, de desarmament i de minva de l’intervencionisme exterior nord-americà que fou posada en qüestió al final del seu mandat arran de la invasió soviètica de l’Afganistan i el segrest del personal de l’ambaixada dels EUA a l’Iran. Tot i els assoliments, entre els quals els tractats de Panamà (1978) i els acords dits de Camp David, entre Israel i Egipte (1979), fortament desgastat pel que fou considerat un augment de la vulnerabilitat dels EUA, el 1980 perdé la reelecció a la presidència davant del republicà Ronald W. Reagan.

El 1982, amb la seva muller Rosalynn (Plains, Geòrgia, 18 d’agost del 1927 - 19 de novembre del 2023), fundà el Carter Center, amb seu a Atlanta (Geòrgia), dedicat a promoure els drets humans i la cooperació per al desenvolupament i la mediació en conflictes internacionals, entre els quals a Etiòpia i Eritrea (1989) Corea del Nord (1994), Libèria (1994), Haití (1994), Bòsnia i Hercegovina (1994), el Sudan (1995), Ruanda i Burundi (1995-96), el Sudan i Uganda (1999), Veneçuela (2002-2003), el Nepal (2004-08), i Equador i Colòmbia (2008), a més d’observadors internacionals en eleccions a Panamà (1989), Nicaragua (1990), Guyana (1992), Nigèria (1998), Indonèsia (1999), Timor Oriental (1999), Guatemala (2003), Veneçuela (2004), Etiòpia (2005), Libèria (2005), la República Democràtica del Congo (2006), el Nepal (2008), i el Líban (2009), entre d’altres. Per aquesta tasca de mediació rebé el premi Nobel de la Pau l’any 2002. L’any 2010 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya per la defensa de la pau i els drets humans.