Fou cap d’escorta del president de la República (1934-36) i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà. Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco. El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí neutralitzar-les i en féu afusellar els caps, el coronel Barceló i el comissari Conesa. Intentà, infructuosament, d’arribar a un acord amb el govern de Burgos i ordenà la rendició dels exèrcits republicans. S'exilià a Londres, on fou comentarista polític de la BBC amb el pseudònim de Juan de Padilla. Anà a l’Amèrica del Sud el 1947 i tornà a Espanya el 1961. Escriví The Last Days of Madrid (1939) i Así cayó Madrid (1968).