Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans. El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre; el 1481 era escrivà de manament; el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats. Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un Llunari que, el 1489, Johann Gherlinch imprimí pel seu compte a Barcelona. La inquisició causà la seva ruïna i la dels seus familiars. El seu pare, Jaume, fou reconciliat el 1489; la seva mare, Blanca de Cervelló, morí el 1502 a les presons inquisitorials de Saragossa; i, el 1504, el procés d’un dirigent dels conversos judaïtzants, Joan de Sant Jordi, íntim amic de Casafranca i de la seva muller Blanquina Maians, determinà la detenció del matrimoni, que fou condemnat a la foguera, on moriren, ell el 17 de gener de 1505, i la seva esposa el 23 de juny del mateix any.