Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo. Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant (1874-78). Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando (1891). De la seva obra sobresurt l'Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino) i Sambra gitana (Alacant, Casa de la Vila). Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.