Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica: féu conferències sobre La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908) i El nostre estat social (1910). Col·laborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes (1910). En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més classicista: Poètica d’Aristòtil (1907) i L’harmonia en l’art (1907). Alhora traduí al català la trilogia d’Èdip, de Sòfocles, i dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves. Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, i el 1923 creà la Biblioteca Balmes. Publicà Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14), les Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes, en 33 volums (1925-27), Balmes: la seva vida, el seu temps, les seves obres, en 3 volums (1932), i Josep Finestres. Estudis biogràfics, també en 3 volums (1932-34), que iniciava la sèrie “Documents per la història cultural de Catalunya en el segle XVIII”. De les seves obres religioses es destaca la Biblioteca dels Exercicis Espirituals, en 11 volums (1930-36). Morí víctima de la revolució els primers mesos de la guerra civil de 1936-39.