Professor de les universitats de Catània i Florència, es destacà com a crític textual (Per il testo critico della Divina Commedia, 1924; Per il testo critico del Convivio, 1944; etc); editor de la Divina Commedia (1924) i historiador de la literatura: Dai trovatori al Petrarca (1935). Els seus treballs crítics sobre literatura catalana foren reunits per Giuseppe Sansone a Saggi di letteratura provenzale e catalana (1966).