L’agricultura és gairebé totalment de secà; el conreu principal és la vinya (420 ha), amb la producció de raïm per a l’elaboració de vi de taula; hi ha una cooperativa vinícola. Uns altres conreus són els de garrofers, d’oliveres i d’ametllers. Hi té una certa importància la ramaderia; a l’hivern hom arrenda els pasturatges, de propietat municipal, al bestiar transhumant del Sistema Ibèric; hi passa la carrerada del Túria. Hi ha també una florent avicultura. És tradicional la fabricació d’ametlles garapinyades. Hom explota una important mina de caolí i una guixera; ambdues transformen el producte in situ.
El poble (2.468 h agl [2006], casiners; 313 m alt.), a l’esquerra de la rambla d’Artaix, es formà a mitjan segle XVIII dins el terme de Llíria, al voltant d’unes masies on sovint residien els arquebisbes de València quan passaven temporades en llur palau del Villar (a l’anomenada Casa del Capítol s’allotjaven els canonges que els acompanyaven); la formació del poble fou impulsada pel sacerdot Joan Murguí, i el 1778 fou erigida la parròquia de Santa Bàrbara. Aconseguí la independència municipal de Llíria el 1841.
Dins el terme hi ha la caseria del Mas d’Agustí.