Mestre de Lés (Vall d’Aran), participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937. Abans havia estrenat La sirena varada (1934, premi Lope de Vega), Otra vez el diablo (1935) i Nuestra Natacha (1935), obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit. A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera (1937), i, a l’Argentina, La dama del alba (1944), considerada la seva millor obra, La barca sin pescador (1945) i Los árboles mueren de pie (1949). Tornà a Espanya el 1963. Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic, que no superà el llenguatge escènic de Benavente.