Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae, conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots (publicada entre els anys 525 i 533), perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric. Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes. El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana. Després de la mort d’aquest (526), continuà la seva carrera a la cort i el 533 fou ascendit a prefecte pretori d’Itàlia, però les pugnes dinàstiques dels successors de Teodoric i, finalment, la invasió de Belisari d’Itàlia (540) el decidiren a retirar-se de la política.
Pels volts del 550 fundà el monestir de Vivarium, de línia benedictina, on establí una mena d’acadèmia, sobre el model de l’escola d’Alexandria: hi impartí ensenyament secular i religiós, i la transcripció de manuscrits antics que hi establí salvà tresors clàssics per a la cultura occidental. Del seus escrits filosoficoteològics, molt influïts per sant Agustí, cal recordar el tractat De anima, l’obra clàssica Institutiones divinarum et saecularium litterarum, sobre l’ensenyament de la teologia i de les set arts liberals, els comentaris al·legòrics de Complexiones in Psalmos i una Historia ecclesiastica tripartita.