Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (1970), fou col·laborador de la Gran enciclopèdia catalana (1969-71) i, al mateix temps, assistí a les classes de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans, que influïren decisivament en la seva formació. El 1970 fou lector de llengua espanyola i de llengua catalana a la Universitat de Durham. L’any següent s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a professor de literatura catalana contemporània i, després de doctorar-s’hi (1983), el 1988 esdevingué catedràtic d’aquesta matèria. A la mateixa UAB fou director del Departament de Filologia Hispànica els cursos 1986-89 i 1997-99 i coordinà el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània.
L’any 1974 fou un dels primers redactors de la revista de llengua i literatura catalanes Els Marges, de la qual fou codirector, juntament amb Josep Murgades, des del 1991 fins al 2012. Col·laborà en la revista d’història Recerques (1979-87) i fou director o codirector de diverses col·leccions editorials (“Antologia Catalana”, 1974-84; “Biblioteca d’Els Marges. Crítica”, 1991). Impulsà també el Servei d’Informació Bibliogràfica de Llengua i Literatura Catalanes, TRACES, actiu des de l’any 1986.
Tingué cura de l’edició de la >Guia de literatura catalana contemporània (1973) i participà en l’elaboració dels volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas (1986-88). Especialista en literatura catalana dels segles XIX i XX, especialment en el Modernisme —camp en què és especialment rellevant l’explicació que feu dels corrents estètics de l’època— i el Noucentisme, és autor de més de dos-cents estudis monogràfics i de reculls d’articles, dels quals hom pot esmentar: Raimon Casellas i el Modernisme (1983, premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de crítica 1984), El Modernisme. Selecció de textos (1988), Antologia de la poesia modernista (1990), Literatura, vides, ciutats (1997), Intel·lectuals, cultura i poder. Entre el Modernisme i el Noucentisme (1998), Calders. Els miralls de la ficció (2000) i Escriure amb el ritme de la sang. La represa de la novel·la catalana (1925-1929) (2005).
Interessat per la història de la novel·la i de la narrativa, cal destacar el seu esforç de sistematització i ordenació del panorama —tant amb relació a les línies estètiques com al mercat literari— i els estudis sobre autors concrets (Víctor Català, Josep M. Folch i Torres, Prudenci Bertrana, Pere Calders, Lluís Ferran de Pol, Llorenç Villalonga, Eugeni d’Ors, entre d’altres).
És també autor de Gaudí. Imatges i mites (1991). El 2002 rebé la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària de la Generalitat de Catalunya i, des del 2003, fou membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Mantingué també una activitat política destacada: durant els estudis universitaris formà part del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i participà en les protestes contra el procés de Burgos (1970). Militant successivament del Front Nacional de Catalunya (FNC) i el PSAN, formació que abandonà, l’any 1979 fou un dels autors del polèmic article “Una nació sense estat un poble sense llengua?”.