L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs ; neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia. El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó. Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE. El poble (13 h alg [1981]; 1 301 m alt.) és a l’esquerra del riu de Castellàs; l’església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós. Pertangué al vescomtat de Castellbò. Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Junyent i Biscarbó i les antigues quadres i caseries de Mesons i de la Torre. El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Castellàs a la comarca del Pallars Sobirà. En perdre la independència municipal, l’any 1972, fou annexat a Noves de Segre, fet pel qual hom l’incorporà (1988) a l’Alt Urgell en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.
Vista general de Castellàs, al municipi de Noves de Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat